Comptes de senyor, comptes de pagès. Les comptabilitats en la història rural / [ressenya de:] Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XVI, núm. 36 (desembre 2014), p. 10-11 : il. (Notes de lectura a l'entorn de la Biblioteca d'Història Rural) 
Ressenya de:
. Comptes de senyor, comptes de pagès : les comptabilitats en la història rural / Enric Saguer, Gabriel Jover, Helena Benito (eds.). Girona : AHR, 2013 (Biblioteca d'història rural)

Els Senyors útils i propietaris de mas : la formació històrica d'un grup social pagès (Vegueria de Girona, 1486-1730) / [ressenya de:] Josep Colls
Colls i Comas, Josep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XIV, núm. 32 (desembre 2012), p. 16 (Llibres) 
Ressenya de:
. Condicions de vida al món rural : cinquè congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local / edició a cura de Jordi Bolòs, Antonieta Jarné i Enric Vicedo. Lleida : IEI, 2006

En la prehistòria dels hisendats: De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486-1720) / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XI, núm. 25 (juny 2009), p. 9-11 (Recerques) 

L'Agricultura d'Alcover del 1816 / Xavier Torrell Camps
Cañellas i Batet, Ricard


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 73 (gener-març 1996), p. 18-25 (Recerca) 

Els Mecanismes d'endeutament en una comarca de l'interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues) / Gabriel Ramon-Molins
Ramon i Molins, Gabriel


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 171-192 : il. gràf. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article aporta una visió de l'evolució de diferents mecanismes d'endeutament a la Catalunya rural del segle XVIII partint de l'exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l'activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle XVIII, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d'un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle. Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d'entre les quals destaquem l'increment de l'endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l'interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca.

Redelmes : nous gravàmens sobre els ingressos a les comunitats de la Catalunya del nord-est (c. 1350 - c. 1500) / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 193-235 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d'ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s'analitza una mostra d'un centenar d'exemples de l'àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s'insisteix en el fet que el disseny i la implantació d'aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d'activitats i fonts d'ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals.

Els Cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme a partir de les estimes dels anys 1445 i 1541 / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 29 (2017) , p. 151-186 (Dossier. Dones i món rural) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la comptabilització de les terres i altres béns rurals anotats en dos llibres d'estimes, es fa una radiografi a, en primer terme, de les diferents tipologies de conreus presents a l'antic terme de Reus entre les dues fi tes cronològiques referenciades. En segon lloc, s'analitza, també des d'un punt de vista comparatiu, la distribució de la riquesa rural entre la població vilatana i del terme. Els resultats obtinguts, malgrat que evidencien un quadre bastant continuista, serveixen per constatar certs canvis evolutius entre els segles XV i XVI, en consonància amb el desenvolupament socioeconòmic de la localitat en qüestió.

Comptes de senyor, comptes de pagès. Les comptabilitats en la historia rural / [ressenya de:] Santi Ponce Vivet
Ponce i Vivet, Santi


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 72-73 (2016-2017) , p. 288-290 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Comptes de senyor, comptes de pagès : les comptabilitats en la història rural / Enric Saguer, Gabriel Jover, Helena Benito (eds.). ssociació d'Història Rural de les Comarques Gironines : UdG, 2013

La Contractació agrària a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya / ressenya de Sergi Sancho i Torres
Sancho i Torres, Sergi


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 51 (octubre-novembre 1996), p. 43-44 (Bibliografia penedesenca) 
Ressenya de:
- Moreno Claverías, Belen. La Contractació agrària a l'Alt Penedès durant el segle XVIII. El contracte de rabassa morta i l'expansió de la vinya / Belen Moreno Claverías ; pròleg d'Emili Giralt i Raventós. Barcelona : Fundació Noguera, 1995

Continuïtats i canvis en el sistema agrari dels Països Catalans (segles XIV-XV) / Ferran García-Oliver
García-Oliver, Ferran


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 155-183 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'estructura agrària de Catalunya, el País Valencià i les Illes als darrers segles de l'edat mitjana presentava trets d'un gran dinamisme, amb la irrupció de conreus comercials, la penetraci urbana i la centralitat del mercat, en els seus distints mbits de mercat de productes, teixits, treball i crèdit. Però, llevat d'escasses excepcions d'algunes parròquies mallorquines, la petita explotació pagesa resistí les expropiacions massives o una remodelació profunda de la propietat, com s'operà en altres zones europees. Quin és el pes dels canvis i quin és el pes de les continuïtats i el seu perquè són el motiu d'anàlisi d'aquest article.

La Diferenciació pagesa a la Catalunya baixmedieval : la revisió del cas de la vall d'Aro / Xavier Marcó i Masferrer
Marco i Masferrer, Xavier


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 21 (2008) , p. 125-149
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A la dècada de 1980, uns estudis sobre la vall d'Aro (Baix Empordà) crearen el paradigma segons el qual la pagesia catalana ja patia unes desigualtats internes enormes a la Baixa Edat Mitjana. El present article vol desmentir que a la fi de l'època medieval hi hagués unes diferències tan exagerades i que la majoria de pagesos fossin miserables. L'anàlisi de la condició jurídica dels pagesos de la vall d'Aro, de les seves condicions econòmiques i de la seva posició en el si de la comunitat rural, revela que les desigualtats internes eren poc profundes i que molts tenien un nivell de vida relativament còmode.

Pagar deutes, posar nous impostos. La riquesa dels insolvents poderosos / per Ramon Miró
Miró i Baldrich, Ramon


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 9 (1996) , p. 13-36
Notes. Inclou apèndix documental. p. 21-36.

La Despoblació del Sas de Llitera i el mite de la Guerra dels Segadors : el cas d'Almacelles / Jacinto Bonales Cortés
Bonales Cortés, Jacinto


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 94-98 : il. (Història) 
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

La historiografia clàssica ha trobat en la Guerra dels Segadors la causa de la destrucció i despoblament dels termes del Sas o Plana de Llitera. Prenent com a exemple el cas d'Almacelles proposem que va ser el model socioeconòmic d'Antic Règim al Segrià el que va impossibilitar l'adopció de mesures correctores i va accelerar un procés de despoblament irreversible causat per la confluència d'un crèdit urbà continu i creixent, amb el canvi climàtic propi de la "petita edat de gel".

Mercados de crédito, crisis económica y estructura social en la Cataluña del nordeste (1875-1905)
Garcia Orallo, Ricard


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 12, núm. 1 (Febrero 2016), p. 22-33 : gràf.
Resums en castellà i anglès.

En el present text s'examina la dinàmica del mercat rural de crèdit i la seva relació amb el cicle econòmic durant el final del segle XIX i l'inici del XX. En primer lloc, es presenta l'evolució del nombre de crèdits protocolizados en el partit judicial de Figueres entre 1880 i 1905. A continuació s'analitzen les característiques de les transaccions crediticies, a partir de la informació proporcionada per totes les escriptures autoritzades en 2 anys representatius: 1888 i 1903. Es proposa l'ús de la classe de cèdula personal que cada individu tenia assignada com una via útil per definir grups socials i aprofundir en l'anàlisi. Els resultats obtinguts mostren que la distància social i geogràfica entre prestadores i prestataris es va incrementar notablement durant el període estudiat. L'empitjorament de les expectatives econòmiques havia conduït a l'esgotament de la capacitat d'autofinançament dels estrats mitjà i baix de la societat.

El crèdit a pagès als segles XIV-XVI. Sobre la lògica econòmica del mercat de rendes / Mercè Aventín i Puig
Aventín i Puig, Mercè


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XIII, núm. 13-2 (1993) , p. 55-64 (Institucions Econòmiques) 
Notes a peu de pàgina.

L'Olot de mitjan segle XVIII. Estudi del cadastre del 1742 / Joaquim Monturiol i Sanés
Monturiol Sanés, Joaquim


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1989, [núm. 9] (1990) , p. 293-356 : il. (Articles) 
Notes.

Estructura de la propietat agrària : aplicació a la Regió Catalana de l'Ebre / Josep Maria Franquet i Bernis
Franquet i Bernis, Josep Maria


Tarragona : Diputació de Tarragona, 1998
302 p. : il. ; 25 cm
ISBN 84-93036404

Estructura de la propietat agrària : aplicació a la Regió Catalana de l'Ebre / Josep Maria Franquet i Bernis
Franquet i Bernis, Josep Maria


Barcelona : Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Departament d'Econometria, Estadística i Economia Espanyola, 1995
705 p. : il. ; 30 cm
Índex.

De pagesos a rendistes : el Mas Romeu de Montpaó, estudi d'una explotació agrària al Baix Penedès / Joan Santacana
Santacana i Mestre, Joan


[Calafell] : Llibres de Matrícula, 2007
161 p. : il. ; 21 cm (Cartipàs, 15) 
ISBN 84-93552206

Comptes de senyor, comptes de pagès : les comptabilitats en la història rural / Enric Saguer, Gabriel Jover, Helena Benito (eds.)



Girona : Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines : Universitat de Girona. Centre de Recerca d'Història Rural : Documenta Universitaria, 2013
358 p. ; 20 cm (Biblioteca d'història rural) 
Bibliografia.
ISBN 9788499842103

Els registres comptables són una de les fonts escrites més antigues i, alhora, més abundants de la humanitat. Les tauletes ceràmiques mesopotàmiques suggereixen que l'escriptura va sorgir d'aquestes primitives formes de comptabilitat i una part important de la documentació històrica està constituïda, precisament, per una àmplia tipologia de comptabilitats procedents de tot tipus d'institucions públiques, empreses i patrimonis privats. Comptes de senyor, comptes de pagès vol contribuir a mesurar les possibilitats, però també les limitacions, d'aquestes fonts per a l'estudi de les societats rurals. Hi ha un acord generalitzat sobre l'enorme potencial que tenen per explorar la lògica social i econòmica de les explotacions i els sistemes agraris, tot i que encara han estat molt poc explotades. A més de caracteritzar les comptabilitats agrícoles -els seus objectius, la seva diversitat tipològica i el seu contingut-, al llarg del llibre es planteja una reflexió metodològica sobre la potencialitat analítica de la font per a qüestions historiogràficament rellevants com la construcció de sèries de preus, producció i rendiments, l'anàlisi del mercat de treball i dels salaris, o l'estudi del comportament econòmic dels propietaris i dels agricultors.